Hola, aquest és un post d`inici d`aquest recull de parides i paranoies. El blog ha tingut molts noms, estats, etc. Però crec que la capçalera del WWW.PLANET.CAT s`ha consolidat. Espere que gaudiu tant llegint-lo com jo gaudisc escrivint-lo.
Ens llegim.
Posted in Notícies
Ahir vaig parlar amb la meua germaneta. Ja és menys o menys oficial. Se´n torna a Espanya amb una beca d´investigació en Valladolid. Estic contentíssim. Així la podré veure més sovint. Viu a Alemanya i la veritat és que la trobe molt a faltar.Sembla mentida com passa el temps, fa quatre dies erem un enanos i els meus cosins i jo ens clavavem en ella i li deiem lletja, plorona i remugona i ara ja és tota una física. Xermi eres la millor!![@more@]
Us reprodueisc un article que m´han enviat per correu i és la bomba.
DE FIL DE VINT
DIALECTE
Isabel-Clara Simó
L a notícia és tan espectacular, tan impactant que encara no l’he acabada de pair. Ja sé que una notícia que t’arriba per Internet és suspecta, i de vegades totalment suspecta, però els detalls, la ubicació, els orígens semblen solvents, motiu pel qual voldria compartir amb vosaltres la meva majúscula sorpresa. Procedeix de la Universitat de Friburg, on el Romanistische Abteilung ha donat a conèixer un estudi anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el qual la llengua castellana seria un dialecte de la llengua catalana. Un grup de lingüistes i historiadors d’aquesta universitat van descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatí a la península Ibèrica; concretament, n’hi ha de mitjans segle IX on cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüística que s’estava exercint sobre Castella: «Les gents de Castella usen ja els nostres vocables», diuen; fet que s’insereix en la profunda influència econòmica, social i cultural, i per tant també lingüística, que la corona d’Aragó tenia en aquella època; un dels estudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderància que fa plausible l’extensió lingüística del català i la seva gradual transformació dialectal en el que després hem conegut com a castellà. Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n’han dificultat la difusió. >Ignoro el grau de credibilitat que hi hem de posar, i espero més notícies per poder arribar a les fonts, però ara per ara, i només expressant la primera opinió, és que una descoberta tan sensacional pot provocar un fenomenal capgirament polític; hem de tenir present que aleshores els famosos 300 milions de parlants passarien automàticament a ser parlants catalans i la nostra llengua una de les més extenses del món (sumant-hi les seves variants dialectals, esclar). Ensinistrats com estem en el respecte a les llengües minoritàries i en les batalles que lliuren diversos dialectes al món, ja podem avançar que hauríem de començar a mostrar un tarannà obert, tolerant, de manera que estiguéssim disposats a concedir a Castella un Estatut d’Autonomia molt ampli i generós, fins a l’extrem que respectarem la independència dels nostres veïns, tant, que només que ens la demanin la concedirem tot seguit. La nostra solidaritat mai no trontollarà. Es pot trobar documentació referent a dit tema en:
http://www.jura.uni-freiburg.de/institute/rgesch1/
http://www.uni-freiburg.de/wiss-ges/
Ahir vaig veure la passió de Crist de Mel Gibson. La veritat és que no és tan polèmica ni tan forta com m´imaginava. Això si, la pel.lícula és dura, mol dura. Fins i tots hi ha un moment que no pot amb la creu i es ajudat per una altra persona a carregar amb ella. Res que envejar a les snuff movies. Per la resta, és una superproducció made in Hollywood, molt ben ambientada, construida i narrada. És una transcripció fidel dels Evangelis. El que em va sorprendre (però és comprensible perquè en forma part de la llegenda) és la tranquilitat que mostra Maria durant tot el martiri del seu fill. Si a un fill meu li fan el que li van fer a Jesucrist, jo cridaria com un boig i miraria d´alliberar-lo. També és palesa la culpabilitat dels jueus amb la complicitat dels romans de la mort de Jesucrist. Era massa perillós per al seu estatus. De totes maneres això em recorda que els temps tampoc han canviat tant i si tornara a apareixer, tots eixos que en trauen profit de la seua mort, digase por ejemplo el alto clero i la jerarquia del Vaticà, el tornarien a crucifixar. [@more@]
Ací teniu el típic test de preguntes que al final s´ha d´afegir alguna de collita pròpia.
-. Escriu el teu nom a la inversa:
ixrex
-. La vertadera historia de tu alias:
El malnom «Xerxi» ve del meus temps a l´Institut. Tenia una companya de classe que sempre estava cantant-me: Winston Xerxi, Xerxi, Xerxi you.
Edredó:
No ho sé. És de colorins i el tinc des de la primera comunió, he compartit amb ell amors, somnis, decepcions, fracassos i moltes altres coses.
Taça favorita:
Una de Dios, el personatge de El Jueves que posa: «Bienaventurados los que tengan sed, porqué para ellos se inventó la cerveza». Algun dia serà meua.
Roba interior:
Ho sento, però és bastant correnteta, llevat dels bóxer amb corets i cupidos. Però tinc en projecte agenciar-me un TANGA DE LEOPARDO, segur que estic mooooooolt sexy!
Samarreta favorita:
No ho sé, en tinc tantes. Però una de les que més m´agrada és la de la colla de Dimonis Emplomats de Beneixama.
Colonia:
Per a mi, cap. No sóc massa amant de portar-ne. Em torna boig l´olor a pell neta. Però si la meua «partenaire futurible» porta Don Algodon Woman se´m fonen els ploms, em derretesc i caïc rendit als seus peus. Vamos, que em pose com una moto…
CD que estàs escoltant:
Under rug swept d´Alanis Morrissete. M´encanta eixa xicona. Les cançons, les lletres i la manera que té de mirar. Però no tardaré molt en canviar-lo per la banda sonora d´Amélie. És un disc que NOMÉS escolte sol perquè m´entra la plorera i em fa vergonya que em vegen amb el mocador i la moquita penjant. La música és fabulosa com la pel.lícula.
Tatuatges:
Sempre m´ha fet ilusió fer-me´n un. No sé quin dibuix (una lluna, un drac, un cor…) el que si que tinc clar és que seria de color roig. I on el ficaria, no ho sé. Com tinc tant de pèl, no el podria lluïr.
Que portes posat ara mateix?:
Un xandall.
Que tens a la boca?:
La llengua i un poc de saliva.
Que portes al cap?:
El poc cabell que no va caent-me i la neurona que regula totes les meues funcions vitals.
20. Desitge:
Ser feliç, trobar l´amor de la meua vida, deixar el món en millor condicions de com el vaig trobar (encara que no sé si em deixaran, vist el panorama internacional).
21. Després d´açò:
Aniré a berenar.
22. Fetitxos:
No em va el rotllo sadomaso.
23. Si pogueres assassinar a algú, a qui i perquè?:
No ho faria encara que en tinguera moltes ganes. La vida és sagrada.
25. Les teues pel.lícules favorites:
– Superman I i II, Spider-Man 1 i 2, les del Senyor dels Anyells, la trilogia clàssica d´Star Wars… sóc un friki de postal.
Alguna cosa que estigues desitjant que passe el mes que vé:
Nada solo quiero ver a S
L´últim que has menjat:
Caté d´Or de xocolate.
Alguna cosa que t´esgarrife:
En estos momentos, nada.
29. T´agraden els dolços?:
Sí, però que no resulten empalagosos…
Creus en l´amor?:
SI
I en les ànimes bessones?:
Per suposat.
I en l´amor a primera vista?:
També, i en el de a segona, a tercera, a quarta…
El Cel no està dalt, sino ací entre nosaltres, amb les petites coses per les quals val la pena viure, una abraçada, un petó, un pastís de xocolata, un orgasme… no sé, penseu vosaltres les vostres.
– Qué vols que facen amb el teu cos quan mora?:
Que lo quemen y luego que se monte la juerga padre…
-. El teu pitjor enemic:
Jo mismo.
40. L´última nit que passàres despert/a:
No ho recorde.
41. Saps menjar amb «palillos»?:
Con lo que me ha costado aprender a comer con cubiertos, quieres enseñarme lo de los «palillos»?
42. Algun dels teus dolços favorits:
LECHE CONDENSADA «LA LECHERA», etc…
43. Alguna cosa que t´agradaria que la gent entenera:
VIVE Y DEJA VIVIR
44. Alguna cosa que t´agradaria entendre millor:
PASAPALABRA…
45. Algú que t´agradaria que encara estiguera ahí:
Al meu avi
46. Superpoder que t´agradaria tenir:
NINGUNO, LOS TENGO TODOS
[@more@]
Posted in Notícies
