Author Archives: Planet Safor

Vídeo

– Quasevol nit pot sortir el sol

Avuí ha estat una nit màgica. Feia temps que no m´ho passava tan be. Poc a poc vaig trobant el meu lloc. Després d´haver anat a un concertet de Jazz amb el meu «germanet» Jose. Ell se n´ha anat a casa i jo he agafat la moto i m´he anat a la zona de pubs de la meua ciutat i he anat a parar a Metro. M´he trobat amb gent que feia molt de temps que no veia i m´ho he passat pipa. Ara això sí la cabrona de la moto m´ha deixat tirat i plovent com estava l´he tinguda que portar espentant-la fins a casa. Això no es fà! Però bueno, al mal tiempo buena cara.

– Neteja de records….


Avuí he estat netejant a fons la meua habitació. És increïble la quantitat de coses que guardem. De vegades venen ganes de llençar-ho tot al fem. Però si ho ferem així ens quedariem sense res, sense records. Perquè tots eixos llibres, còmics, revistes, fotos, etc. són part de la nostra història petita, personal i intransferible.
Així que seguirem amuntegant records.

– Qui demanaries ser?

Qui no ha somiat ser una altra persona o, almenys, personificar una altra biografia: Un príncep encantat de donar el corresponent óscul a la bella princesa, una reconeguda actriu rebent el premi a la seua magnífica carrera, un ric aristòcrata gaudint dels plaers de la vida, un prestigiós metge salvant el món de la pitjor de les quimeres, o una guerrera gaèlica que pacifica la seua terra a cops d´acer.


Donant patades als pots a un dia dolent allibere al meu geni particular i em concedeix el desig de, per unes hores, esdevenir aquell personatge real o de ficció que semmpre vaig voler ser per acomplir els meus somnis: Actor, guerrer, benefactor, futbolista, polític o simplement dimoni. Qui demanaries ser? Qui té allò que tant desitges? Poder, diners, èxit, dones, felicitat…

He volgut ser Brad Pitt quan ha sigut devorat pels ulls de qui m´acompanyava al cinema, Donald Trump al revisar el meu compte corrent a finals de mes, Neruda al escriure a la meua musa front al gèlid paper blanc, Superman quan arribe tard i em trobe a un embussament, o simplement eixe veí del cinqué que estrena roba, cotxe i lligue cada mes. Que emocionants aparenten ser les vides de la resta de la gent!

Encara que pensant-ho bé, crec que per una vegada, per unes poques hores, demanaria que em deixaren ser JO, el que haguera sigut amb eixa oportunitat que mai vé; recollir el fruïts de la sembra sense que cap mal vent els faça malbé. No necessite ser ningú més que el que sempre m´he esforçat en ser amb tan mal resultat. Estimat geni, avuí vull ser com Jo: un vianant de l´aire i de la terra.

(Extret i traduït de: El peatón del Aire)

[@more@]

– El perquè de tot plegat.

La solitud del corredor de fons és el títol d´ una pel.lícula dels anys 70 del Free cinema anglés. Aquesta pel.lícula ens conta la història d´un jove rebel que es internat a un centre per a joves conflictius. Al centre comença a practicar l´atletisme i el director li promet la llibertat si guanya una cursa intercentres. Comença la cursa i el protagonista va escalant posicions fins arribar al primer lloc. El final és apoteòsic (o almenys per a mi ho és) perquè en l´últim instant deixa passar a tots els altres i lògicament perd la cursa, però no la dignitat.

post iniciatic

prova