Ahir vaig veure la passió de Crist de Mel Gibson. La veritat és que no és tan polèmica ni tan forta com m´imaginava. Això si, la pel.lícula és dura, mol dura. Fins i tots hi ha un moment que no pot amb la creu i es ajudat per una altra persona a carregar amb ella. Res que envejar a les snuff movies. Per la resta, és una superproducció made in Hollywood, molt ben ambientada, construida i narrada. És una transcripció fidel dels Evangelis. El que em va sorprendre (però és comprensible perquè en forma part de la llegenda) és la tranquilitat que mostra Maria durant tot el martiri del seu fill. Si a un fill meu li fan el que li van fer a Jesucrist, jo cridaria com un boig i miraria d´alliberar-lo. També és palesa la culpabilitat dels jueus amb la complicitat dels romans de la mort de Jesucrist. Era massa perillós per al seu estatus. De totes maneres això em recorda que els temps tampoc han canviat tant i si tornara a apareixer, tots eixos que en trauen profit de la seua mort, digase por ejemplo el alto clero i la jerarquia del Vaticà, el tornarien a crucifixar. [@more@]
Vídeo
