Daily Archives: 09/03/2014

-. Planet.cat: Setmanari Indepenendent-ista del Daily Planet

EDITORIAL

Estimats lectors comencem aquest projecte editorials amb molta il.lusió. Tenim el Clark Kent, el tímid reporter pixaví que reflexionarà sobre quotidianeitats i ens farà alguna que altra recomanació. Després tenim la intrèpida reportera Lois Lane que donarà als seus reportatges una visió combativa a la recerca de la veritat. Jimmy Olsen ens mostrarà les seues imatges i alguna que altra recomanació geek. La Cat Grant aportarà el to rosa o de safareig incloent algun post d`autoajuda. I finalments des de la cinquena dimensió Mxyzptlk aportarà el costat surrealista i friki de la xarxa.

Senyores i senyors benvinguts al nou setmanari independent-ista del Daily Planet.

Salutacions Planetàries.

PERRY WHITE



-. La ressaca dels superherois

LA 5ena DIMENSIÓ

YouTube Preview Image

MXYZPLTK



-. Consells per no cagar-la en la primera cita.

CAT GRANT`S GARDEN

Estimats lectors i lectores,

Degut a la meua experiència en el món de la xafarderia crec que vos puc donar algun consell per millorar en les vostres cites i no cagar-la. I és que a maruja no em guanya ningú ni tans sòls el Jorge Javier Vázquez ni la Mariló Montero. Bé, entrem en farina:

La primera cita entre un home i una dona és sens dubte el pròleg perfecte per entusiasmar-se encara més amb l’altre o per desil·lusionar-se. Previ a eixa cita, entre ambdós ja s’ha construït un camí de coquetejos, mirades furtives, afalacs, paraules i la resta de formes que desperten un interés emocional en què la curiositat és la reina, perquè el desig de conéixer encara més a l’altre o de confirmar si tanta bellesa és certa, fan que algú es decidisca a provocar una trobada més pròxima i prolongada.
Ser maleducat o agarrat són algunes de les actituds que s`han d’evitar perquè la seua primera cita resulte un èxit. Però també, cal pensar en la logística: On anar? Quant costa?
Hi ha situacions i actituds en les quals cal posar molta atenció per a no ficar la pota.
Aquesta és una llista de les coses que no haurien de fer, per res del món, durant la seua primera cita:
– Declarar-se. Recorda que una primera cita és per conéixer-vos i una declaració d’amor mereix temps. Si ho fas, corres el risc d’espantar a l’altre.
– Mostrar massa el gust per l’altre. Aguanta les ganes de fer-li saber que et fascina.
– Parlar molt. Permet que l’altre s’expresse i puga pendre la paraula.
– No mostrar que ho saps tot: – Si algú és un expert en música, eixe sóc jo! Tampoc lloes en excés els teus estudis o professió.
– Ser llençat@. No et prengues la llibertat d’agafar-li alguna part del cos, ni tan sols la mà. Per fer-ho es requereix de molta confiança, a més aquest tipus de qüestions incomoden a qualsevol.
– Parlar de l’última relació. – Eixa cançó em recorda el dia que bla,bla,bla,bla… Pitjor encara, posar-se a plorar: – Érem tan feliços…snif!, snif!
– Menjar malament. Açò és imperdonable, procura usar les mínimes normes d’etiqueta. Per exemple: menja lentament, no parles amb la boca plena i si definitivament no saps quin cobert usar, posa-li humor a la situació i surt d’ella amb una certa gràcia.
– Ser exageradament fí. No demostres que ho saps tot sobre l´etiqueta, perquè segur que semblarà complicat.
– Aparençar. Sigues tu mateix, no esmentes sobre el que tens o no. Prompte o tard, la veritat es descobreix.
– Badallar. Si definitivament entres en l’avorriment, procura mostrar interés, o trau una disculpa seriosa perquè la cita acabe prompte.
– Mirar el rellotge. Si la cita s´allarga i hi ha un altre compromís, és millor dir la veritat.
– Rebre una trucada pel mòbil i allargar la conversa.
– Beure massa. Recorda que l’alcohol pot ser molt traïdor, així que beu amb  moderació. De la resta de drogues, ni parlar-ne!
– Criticar els gustos de l’altra persona. Si no compartixes els seus gustos, escolta les seues raons, potser aprendràs alguna cosa nova.
– Fer plans de futur amb eixa persona. Pots espantar-la.

NOMÉS PER HOMES
– Triar un lloc on no es pot parlar. Les sales de teatre i les discoteques no són els millors llocs per conéixer-se.
– Ser agarrat. Mai preguntes – Quant val? i menys digues: – I això per què és tan car?. Per evitar incomoditats, millor visita prèviament el lloc on anireu.
– Ser fanfarró amb el sexe. Si el tema del sexe apareix en la conversa, no l’evadisques, però tampoc t’estengues amb tots els teus atributs. Actua amb una mica de maduresa.
– Imagineu el suposat conqueridor (amb visió d´esdevenir amant) amb un pantaló massa estret.
Allò que gairebé sembla que ha de demanar permís una cama per moure l´altra; és clar que, no podem deixar enrere els pantalons “rabicortos”, sí aquells no netegen mai la vorera…
– Massa perfumats: aquells que sembla que els haja caigut el frasc de colònia sencera damunt. És clar que, al costat oposat estarien aquells que pensen que no hi ha res com l´olor a home i van així al natural, al mascle.
– I que em diuen d´eixes samarretes massa curtes que deixen veure eixos magnífics flotadors aconseguits amb el millor dels delers. I eixes interiors que es poden veure a través d`una fantàstica camisa de seda…
– …Ai! i eixes dentadures que no han vist mai un raspall de dents, però en canvi coneixen el passeig de l´escuradents cada vegada que el subjecte introduex un aliment a la seua boca. No és desagradable…?
– Ungles llargues o mossegades
– I que hi ha dels calcetints: curts o caiguts quan els porten amb pantaló llarg; fins el genoll quan porten pantaló curt; blancs amb vestit negre…
– Sense afaitar o amb la barba a trossos.
– Durant el sopar o dinar:
– No perd ull a les taules del costat.
– Informa de tot el seu historial mèdic, amb dolències actuals incloses.
– Insinúa, suggereix i gairebé avisa de la no conviniència de prendre les postres (ja se sap que pugen el compte). I per rematar fa com aquella anunci: trau la calculadora i divideix per dos…

NOMÉS PER A DONES
– Ser pidolaire. Permet que l’home porte la batuta de la invitació, deixa que et sorprenga i no et poses en el pla: – I en acabant de dinar, ballarem i després vull un gelat, etc,etc,etc…
– Mostrar-se massa complaent.
On vols anar?
– On tu vullgues.
– Què vols menjar?
– el que tu desitges
– Prefereixes un bar o un restaurant?
– el que tries, estarà perfecte.

Besets de la Cat.



-. Comunicant la revolta

 CLARK KENT`S COLUMN

    COMUNICANT LA REVOLTA: Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià.

    Aquest assaig ha estat escrit per Xavier Ginés Sànchez (Castelló de la Plana, 1973). Professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Investiga temes relacionats amb els moviments socials, la participació ciutadana, les polítiques urbanes i el desemvolupament local, camp al qual es dedica professionalment al municipi de Benlloch.

El llibre és un ampli ventall d`entrevistes a periodistes i col.laboradors de mitjans de comunicació convencionals i també d`alternatius. Per mitjà d`aquestes entrevistes es reflexiones sobre qüestions si un mitjà de comunicació ha de ser alternatiu o no i quins requisits ha d`acomplir. Perquè les accions dels moviments socials són tan poc visibles als mitjans de comunicació convencionals. La problemàtica de la sel.lecció de notícies. Una de les idees que he pogut extreure és que als mitjans convencionals, el professionas a peu de carrer simpatitzen amb els moviments socials i en aquest llibre, fins i tot, donen alguns consells per a que es facen visibles en aquestos mitjans, però que una altra cosa és el mitjà en sí mateix, és a dir, l´empresa que busca els grans titulars i les notícies que li reporten beneficis econòmics. Malgrat això en algunes ocasions han fet servir els moviments socials com el 15m, per exemple, perquè va trencar tots els esquemes, com a font d`informació però contrastant-la posteriorment. També me n`he assabentat que molts mitjans alternatius han millorat les seues tècniques de comunicació i ja moltes organitzacions de certa rellevància ja disposen de gabinet de premsa i de moltes altres idees engrescadores. Concloent, un manual de referència sobre comunicació si estàs a una organització sense algú que s`encarregue de tema de la premsa. Un llibre altament recomanable i pioner en el tema tractat donat que fins ara es pot constatar la nul.la atenció dels moviments socials del País Valencià per part de les ciències socials com és diu al pròleg escrit pel sociòleg Rafa Xambó.

Clark Kent

– Sanitat Balensiana: la privatizació de la salut

LOIS LANE`S REPORT

Crec que les presentacions sobren. El meu Pulitzer parla per mi. I per anar obrint boca vos deixe en aquest interessantíssim documental sobre el procés de privatització de la sanitat pública valenciana.

YouTube Preview Image

LOIS LANE