Ahir fou el dia que es conmemora el naixement de la II República espanyola i que fou escanyada per un cop d´estat feixista que va portar a la Guerra Civil i finalment acabaria en 40 anys de dictadura del tio Paco. Des d´aquí retre homenatge a les seues víctimes que per ser lleials al govern constituït foren durament represaliats pels franquistes. Però el que és realment fort és que alguns d´ells ni tan sols han tingut una sepultura digna. Les seues restes resten encara escampades per cunetes i camins o en submarins com el C-3. D´aquest tema se´n parla poc encara que últimament i gràcies a l´esforç de familiars i de mitjans de comunicació com la TV3 està donant-se a conéixer. És comprensible que durant la Transició calguera una certa amnèsia perquè les ferides estaven molt recents i el que calia era portar la democràcia al país, però ja ha passat el temps prudencial i aquestes coses han de sortir a la llum. D´altra banda és lògic, el govern que hem tingut s´haja fet el suec en aquestes qüestions ja que és hereu d´aquells que van montar eixe tangai. Espere que amb el nou nou govern, les coses canvien i es faça un veritable esforç per recuperar la memòria històrica.
Monthly Archives: abril 2004
Vídeo-. La solitud del corredor de fons…
Hola, aquest és un post d`inici d`aquest recull de parides i paranoies. El blog ha tingut molts noms, estats, etc. Però crec que la capçalera del WWW.PLANET.CAT s`ha consolidat. Espere que gaudiu tant llegint-lo com jo gaudisc escrivint-lo.
Ens llegim.
Posted in Notícies
– La meua germaneta is back.
Ahir vaig parlar amb la meua germaneta. Ja és menys o menys oficial. Se´n torna a Espanya amb una beca d´investigació en Valladolid. Estic contentíssim. Així la podré veure més sovint. Viu a Alemanya i la veritat és que la trobe molt a faltar.Sembla mentida com passa el temps, fa quatre dies erem un enanos i els meus cosins i jo ens clavavem en ella i li deiem lletja, plorona i remugona i ara ja és tota una física. Xermi eres la millor!![@more@]
– Castellà dialecte del català
Us reprodueisc un article que m´han enviat per correu i és la bomba.
DE FIL DE VINT
DIALECTE
Isabel-Clara Simó
L a notícia és tan espectacular, tan impactant que encara no l’he acabada de pair. Ja sé que una notícia que t’arriba per Internet és suspecta, i de vegades totalment suspecta, però els detalls, la ubicació, els orígens semblen solvents, motiu pel qual voldria compartir amb vosaltres la meva majúscula sorpresa. Procedeix de la Universitat de Friburg, on el Romanistische Abteilung ha donat a conèixer un estudi anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el qual la llengua castellana seria un dialecte de la llengua catalana. Un grup de lingüistes i historiadors d’aquesta universitat van descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatí a la península Ibèrica; concretament, n’hi ha de mitjans segle IX on cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüística que s’estava exercint sobre Castella: «Les gents de Castella usen ja els nostres vocables», diuen; fet que s’insereix en la profunda influència econòmica, social i cultural, i per tant també lingüística, que la corona d’Aragó tenia en aquella època; un dels estudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderància que fa plausible l’extensió lingüística del català i la seva gradual transformació dialectal en el que després hem conegut com a castellà. Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n’han dificultat la difusió. >Ignoro el grau de credibilitat que hi hem de posar, i espero més notícies per poder arribar a les fonts, però ara per ara, i només expressant la primera opinió, és que una descoberta tan sensacional pot provocar un fenomenal capgirament polític; hem de tenir present que aleshores els famosos 300 milions de parlants passarien automàticament a ser parlants catalans i la nostra llengua una de les més extenses del món (sumant-hi les seves variants dialectals, esclar). Ensinistrats com estem en el respecte a les llengües minoritàries i en les batalles que lliuren diversos dialectes al món, ja podem avançar que hauríem de començar a mostrar un tarannà obert, tolerant, de manera que estiguéssim disposats a concedir a Castella un Estatut d’Autonomia molt ampli i generós, fins a l’extrem que respectarem la independència dels nostres veïns, tant, que només que ens la demanin la concedirem tot seguit. La nostra solidaritat mai no trontollarà. Es pot trobar documentació referent a dit tema en:
http://www.jura.uni-freiburg.de/institute/rgesch1/
http://www.uni-freiburg.de/wiss-ges/
– La passió de Mel Gibson
Ahir vaig veure la passió de Crist de Mel Gibson. La veritat és que no és tan polèmica ni tan forta com m´imaginava. Això si, la pel.lícula és dura, mol dura. Fins i tots hi ha un moment que no pot amb la creu i es ajudat per una altra persona a carregar amb ella. Res que envejar a les snuff movies. Per la resta, és una superproducció made in Hollywood, molt ben ambientada, construida i narrada. És una transcripció fidel dels Evangelis. El que em va sorprendre (però és comprensible perquè en forma part de la llegenda) és la tranquilitat que mostra Maria durant tot el martiri del seu fill. Si a un fill meu li fan el que li van fer a Jesucrist, jo cridaria com un boig i miraria d´alliberar-lo. També és palesa la culpabilitat dels jueus amb la complicitat dels romans de la mort de Jesucrist. Era massa perillós per al seu estatus. De totes maneres això em recorda que els temps tampoc han canviat tant i si tornara a apareixer, tots eixos que en trauen profit de la seua mort, digase por ejemplo el alto clero i la jerarquia del Vaticà, el tornarien a crucifixar. [@more@]
