-. El 13 de maig és la meua posada de llarg…
maig 12th, 2011 by xerxiEstimats blocaires:
Quan vaig començar aquest blog, pensava només en amollar parides. I moltes vegades parlar sòls de mi i de la meua SUPERobssessió per Superman i els tios i ties en malles marcant paquet i mugrons. Però com jo, aquest blog ha mutat. I tindre la responsabilitat d`editar en català el famós diari metropolità és una càrrega que porte molt agust. Sóc conscient que el català és una llengua minoràtia i minoritzada i no tindrem mai la quantitat de lectors de la nostra capçalera mare. Vull agraïr-vos tot el vostre recolzament al llarg d`aquestos anys.
La vida no serà igual quan per fí decidisca posar-me el calçotets per fora els pantalons i dur una capa roja com els toreros. I demane disculpes als animalistes perquè jo també estic en contra d`eixe macabre "espectáculo nacional".
Una última puntilla a manera d`epitafi: Per favor no voteu a Francisco Camps, crec humilment que la pseudo-democràcia que tenim ho agrairà. He triat el 13 de maig perquè és l´emissió de l`últim capítol d`Smallville. Una molt bona sèrie que m`ha fet creure el contrari que el que resava la pel.lícula de l`any 78, no cal portar el cargol d`Estrellita Castro per lluitar per la veritat, la justícia i el mode de vida de les dones i els homes.
Ens llegim!
-. Copieu, maleïts!
maig 12th, 2011 by xerxiAcí vos deixe un interessant documental a l`aixoplug de la 2 i que parla de les alternatives al copyright, les creative commons, etc. De lo bonica que és la SGAE…
Espere que així tots ens pugam beneficiar del que ací s`explica.
I ja sense més dil.lacions "empotre" el video:
Article signat per LOIS LANE, la periodista més bona del Daily Planet;-)
-. La confessió
maig 8th, 2011 by xerxi-. Li diuen Laia…
maig 5th, 2011 by xerxi
Li diuen Laia.
Té un somriure profund i gutural i una marca de naixement al
maluc. El seu xampú fà que el seu cabell faça olor a romer i timó. Mai
la ha conegut. Però gairebé cada nit, quan dorm allí està. Tan pròxima,
tan tendra… i el seu cap encaixa tan familiarment en el buit del seu
coll…
I de sobte, desapareix.
I Arnau Gil ja pot dormir en tota la nit. Mai l´ha conegut. Sap
que mai l´ha conegut. Es lleva i conecta la tele. Fan les típiques
estupideses de la matinada, la teletenda o algun culebró cutre. La mira
sense fixar-se.
Com sap que es mossega les ungles? Com sap que li agrada el gelat
de xocolata? Com sap que de vegades parla mentre dorm? Perquè no se la
pot llevar del cap? Es pregunta mentre espera l´autobus que el durà a la
feina.
- Arnau! Terra a Arnau! Has escoltat una sola paraula, Arnau? Quin aspecte tens! Has de dormir!- Li diu un company de feina.
- …Cal refer-ho de dalt a baix, Gil. Segur que has usat el
cap per treballar eixe dia?- el reprén l´encarregat- No sé si busques un
nou treball, però deixa´m dir-te una cosa, estàs a un punt de
necessitar-lo.
- No sé perquè m´he molestat. Tots diuen que ets boig. Però
semblaves un bon xicot. Un consell. La pròxima vegada que convides a
sopar, fes-li cas.
Té un somriure profund i gutural i una marca de naixement al
maluc. El seu xampú fà que el seu cabell faça olor a romer i timó. Mai
la ha conegut. Però gairebé cada nit, quan dorm allí està. Tan pròxima,
tan tendra… i el seu cap encaixa tan familiarment en el buit del seu
coll…
I de sobte, desapareix.
I Arnau Gil ja pot dormir en tota la nit. Mai l´ha conegut. Sap
que mai l´ha conegut. Es lleva i conecta la tele. Fan les típiques
estupideses de la matinada, la teletenda o algun culebró cutre. La mira
sense fixar-se.
Com sap que es mossega les ungles? Com sap que li agrada el gelat
de xocolata? Com sap que de vegades parla mentre dorm? Perquè no se la
pot llevar del cap? Es pregunta mentre espera l´autobus que el durà a la
feina.
- Arnau! Terra a Arnau! Has escoltat una sola paraula, Arnau? Quin aspecte tens! Has de dormir!- Li diu un company de feina.
- …Cal refer-ho de dalt a baix, Gil. Segur que has usat el
cap per treballar eixe dia?- el reprén l´encarregat- No sé si busques un
nou treball, però deixa´m dir-te una cosa, estàs a un punt de
necessitar-lo.
- No sé perquè m´he molestat. Tots diuen que ets boig. Però
semblaves un bon xicot. Un consell. La pròxima vegada que convides a
sopar, fes-li cas.
I la xicona marxà del restaurant.
Quan només passava
un cop cada dos mesos, més o menys, era agradable. Una noia misteriosa,
la seua "xicona somniada", solia anomenar-la. Però després fou un cop
per setmana. Després dos,i… I ni tan sòls és el seu
tipus… o el que pensava que era el seu tipus. No és la classe de dona
que et faça girar el cap. No es la que triaria, si li ho preguntares.
Així i tot, quan s´adorm… ha vist eixe somriure un milió de
vegades. Sap com li agrada que li acaronen el coll. La veu escurant
plats amb una samarreta d´Obrint Pas. Sap moltes coses d´ella.
I això l´aterreix. Està enfonsant-se? Està tornant-se boig? Deu meu, I després, que?
Sap que mai l´ha conegut. Ho sap.
Agafa el telèfon mirant de trobar alguna resposta.
- Mare? Hola. No. Estic bé. Si. Escolta, mare… T´enrecordes
d´una xicona anomenada Laia? Un parell d´anys menys menuda que jo,
cabell rullat i negre, pigues damunt el nas…
A l´oficina continua la recerca.
- Potser en el dormitori, Joan? En un altre pis?
- No em sembla el tipus de xicona de la qual anarares darrere a l´institut.
- No és que m´importe. Yo sempre anava darrere de les roses, roses i més roses. Fins que aparegué la Carme…
La desesperació arriba fins i tot a altes hores de la nit.
-…sé que és tard. Roger, perdona… no volia despertar-te.
Però, escolta, t´enrecordes del sisé curs? He intentat recordar totes
les…
I torna a restar sol davant l´infinit. Les píndoles fan que dorma
sense somnis. Unes hores després, ella torna a aparéixer. Potser…
un cop cada dos mesos, més o menys, era agradable. Una noia misteriosa,
la seua "xicona somniada", solia anomenar-la. Però després fou un cop
per setmana. Després dos,i… I ni tan sòls és el seu
tipus… o el que pensava que era el seu tipus. No és la classe de dona
que et faça girar el cap. No es la que triaria, si li ho preguntares.
Així i tot, quan s´adorm… ha vist eixe somriure un milió de
vegades. Sap com li agrada que li acaronen el coll. La veu escurant
plats amb una samarreta d´Obrint Pas. Sap moltes coses d´ella.
I això l´aterreix. Està enfonsant-se? Està tornant-se boig? Deu meu, I després, que?
Sap que mai l´ha conegut. Ho sap.
Agafa el telèfon mirant de trobar alguna resposta.
- Mare? Hola. No. Estic bé. Si. Escolta, mare… T´enrecordes
d´una xicona anomenada Laia? Un parell d´anys menys menuda que jo,
cabell rullat i negre, pigues damunt el nas…
A l´oficina continua la recerca.
- Potser en el dormitori, Joan? En un altre pis?
- No em sembla el tipus de xicona de la qual anarares darrere a l´institut.
- No és que m´importe. Yo sempre anava darrere de les roses, roses i més roses. Fins que aparegué la Carme…
La desesperació arriba fins i tot a altes hores de la nit.
-…sé que és tard. Roger, perdona… no volia despertar-te.
Però, escolta, t´enrecordes del sisé curs? He intentat recordar totes
les…
I torna a restar sol davant l´infinit. Les píndoles fan que dorma
sense somnis. Unes hores després, ella torna a aparéixer. Potser…
Potser si en prengués més…
De sobte, sona un soroll sec i gira el cap. Veu una figura surant
per l´aire. Va tota de negre i porta la cara coberta per una caputxa i
un llibant al coll.
- Qui eres?- Preguntà atemorit.
- No has de témer res. Sóc l´Ajusticiat i vaig allà on se´m necessita, Arnau Gil. I aquesta nit se´m necessita ací.
No escolta les seues paraules, resonen en el seu cervell com si les gravaren a sang i foc.
- Ací?
- Els teus somnis et pertorben. I tu pertorbes la realitat. Creus estar boig. Però no ho estàs. – Va dir l´Ajusticiat amb veu pausada- Ara t´ho mostraré…
Al moment l´Arnau és envoltat per una espesa boira i apareix a una mena cova on un vell amb una mena de túnica negra malaeix:
- Els embruixadors blancs un altre cop. És que eixos mags de
segona no s´aturen mai. S´ha acabat! M´he passat la vida estudiant el
temps… Treballant mentre altres em prenien per un boig! Si eixos
embruixadors blancs em barren el pas, cercaré la forma de retrocedir en
el temps i impedir que nasquen.
I Arnau Gil sap sense comprendre perquè que les pautes temporals
poden ser alterades. I veu com el vell de la túnica negra trenca el
teixit temporal i apareix davant d´ell una figura imponent amb una
armadura platejada que diu amb veu solemne:
- Sóc el Senyor del temps. Torna enrere, humà. Com goses
pertorbar els meus dominis, a manipular forces que ni tan sòls tu pots
comprendre?
I el vell contesta desafiant:
- No m´importa! He trencat la barrera del temps! He penetrat en
el regne temporal! Tinc poder i no pense rendir-me! No continuaré sent
un perdedor! He trencat el temps i el refaré a la meua voluntat! I si no
t´inclines davant meu et mataré!
De sobte, sona un soroll sec i gira el cap. Veu una figura surant
per l´aire. Va tota de negre i porta la cara coberta per una caputxa i
un llibant al coll.
- Qui eres?- Preguntà atemorit.
- No has de témer res. Sóc l´Ajusticiat i vaig allà on se´m necessita, Arnau Gil. I aquesta nit se´m necessita ací.
No escolta les seues paraules, resonen en el seu cervell com si les gravaren a sang i foc.
- Ací?
- Els teus somnis et pertorben. I tu pertorbes la realitat. Creus estar boig. Però no ho estàs. – Va dir l´Ajusticiat amb veu pausada- Ara t´ho mostraré…
Al moment l´Arnau és envoltat per una espesa boira i apareix a una mena cova on un vell amb una mena de túnica negra malaeix:
- Els embruixadors blancs un altre cop. És que eixos mags de
segona no s´aturen mai. S´ha acabat! M´he passat la vida estudiant el
temps… Treballant mentre altres em prenien per un boig! Si eixos
embruixadors blancs em barren el pas, cercaré la forma de retrocedir en
el temps i impedir que nasquen.
I Arnau Gil sap sense comprendre perquè que les pautes temporals
poden ser alterades. I veu com el vell de la túnica negra trenca el
teixit temporal i apareix davant d´ell una figura imponent amb una
armadura platejada que diu amb veu solemne:
- Sóc el Senyor del temps. Torna enrere, humà. Com goses
pertorbar els meus dominis, a manipular forces que ni tan sòls tu pots
comprendre?
I el vell contesta desafiant:
- No m´importa! He trencat la barrera del temps! He penetrat en
el regne temporal! Tinc poder i no pense rendir-me! No continuaré sent
un perdedor! He trencat el temps i el refaré a la meua voluntat! I si no
t´inclines davant meu et mataré!
Arnau Gil sent la
potència de la tempesta temporal que dona inici a la batalla i veu el
principi i el final del combat de manera simultània i veu com el Senyor
del temps mentre el veu vençut i boig, i veu fragmentar-se el temps i la
realitat per la violència de l´ocorregut…
Y veu el món que ha esdevingut el caos i totes les eres
barrejant-se unes amb altres i veu a herois desaparéixer i coses
pitjors. I veu l´última i desesperada batalla, la victoriosa batalla per
refer el temps, per reparar el mal fet i que, un cop més, tot torne a
la normalitat.
- I quan va passar tot això?- Pregunta Arnau intrigat.
- Ahir, fà cinquanta anys. Importa?- Retrucà l´Ajusticiat.
- Comprenc, crec. Va morir, veritat? La vaig conéixer i va morir en eixa… tempesta, no?
- Era la teua esposa… i mai va existir. La reconstrucció
temporal no fou perfecta. En la seua major part, la nova realitat és un
tot… quasi. Records com els teus… creen una debilitat en el teixit
temporal… que podria deixar passar… alguna cosa perillosa. Però la
teua comprensió curarà eixa debilitat. No puc tornar-te-la… Això està,
fins i tot, més enllà del meu poder. Però si el dolor és excessiu…
puc fer que la oblides…
- Oblidar-la? Jo… uh… No. No vull oblidar-la.
- Com desitjes. No recodaràs aquesta visita, encara que el teu
sentiment de comprensió perdurarà. I ara, cal que faça altres visites.
- Espera! Altres? Que tria… la majoria? Oblidar o…?
Per un segon, creu veure l´ombra d´un somriure sota la mascara.
- Ningú oblida, ningu… Bona nit, Arnau Gil. Dorm bé.
I desapareix i el seu record es disol amb el fum d´una brisa d´estiu. I Arnau Gil dorm. Sense drogues ni por. I arriben els somnis de Laia.
potència de la tempesta temporal que dona inici a la batalla i veu el
principi i el final del combat de manera simultània i veu com el Senyor
del temps mentre el veu vençut i boig, i veu fragmentar-se el temps i la
realitat per la violència de l´ocorregut…
Y veu el món que ha esdevingut el caos i totes les eres
barrejant-se unes amb altres i veu a herois desaparéixer i coses
pitjors. I veu l´última i desesperada batalla, la victoriosa batalla per
refer el temps, per reparar el mal fet i que, un cop més, tot torne a
la normalitat.
- I quan va passar tot això?- Pregunta Arnau intrigat.
- Ahir, fà cinquanta anys. Importa?- Retrucà l´Ajusticiat.
- Comprenc, crec. Va morir, veritat? La vaig conéixer i va morir en eixa… tempesta, no?
- Era la teua esposa… i mai va existir. La reconstrucció
temporal no fou perfecta. En la seua major part, la nova realitat és un
tot… quasi. Records com els teus… creen una debilitat en el teixit
temporal… que podria deixar passar… alguna cosa perillosa. Però la
teua comprensió curarà eixa debilitat. No puc tornar-te-la… Això està,
fins i tot, més enllà del meu poder. Però si el dolor és excessiu…
puc fer que la oblides…
- Oblidar-la? Jo… uh… No. No vull oblidar-la.
- Com desitjes. No recodaràs aquesta visita, encara que el teu
sentiment de comprensió perdurarà. I ara, cal que faça altres visites.
- Espera! Altres? Que tria… la majoria? Oblidar o…?
Per un segon, creu veure l´ombra d´un somriure sota la mascara.
- Ningú oblida, ningu… Bona nit, Arnau Gil. Dorm bé.
I desapareix i el seu record es disol amb el fum d´una brisa d´estiu. I Arnau Gil dorm. Sense drogues ni por. I arriben els somnis de Laia.
La ha conegut.
Ho sap. En un altre temps, en un altre món… la va conéixer.
I la va estimar.
I la va estimar.
I això marca la diferència.
PERDONEU PERÒ HO HE FUSILAT DEL: "ASTROCITY 1/2"
-. Resultat del I concurs de capçaleres del Daily Planet en català.
maig 3rd, 2011 by xerxiDavant l`afluència massiva de propostes, és a dir, ni una, declare el concurs desert. A més, ara ja tinc bastant feina a l`escola que s`apropa la última avaluació i els exàmens finals. Així que miraré de currar-me`n una a l`estiu que tindré més temps lliure. Està vist que convocant concursos sóc un complet desastre.
C`est la vié!
Signat: Colin Clark, el becari inútil del Planet:-)
-. Lipdub per la llengua
abril 29th, 2011 by xerxi-. Gràphics Kryptonians
abril 29th, 2011 by xerxi
-. Ressaca Pasqüera
abril 26th, 2011 by xerxiEstimats blocaires i lectors:
Després d`haver passat unes vacances immillorables a Quatretonda, aquest reporter pixaví reprén amb renovades forçes la seua tasca en la lluita contra la injústicia i la corrupció. Que potser vivim a un país de beatos i golfes però és el país que ja anem fent com diria Ramonet el de Xàtiva.
Una forta abraçada de classe i nacional
-. Al meu pare.
abril 19th, 2011 by xerxi
Avuí és un
dia gran. El meu pare cumpleix… a vore. Sí, 59 anys. El fill del
Sabater de Quatretonda. Que em va donar a mamar les cançons d`eixe xic
de Xàtiva que cantava en valencià. Que he aprés amb ell el valor de la
cohorència, del compromís. Ah! I que abans d`anar-te`n de festa has de
deixar una feina ben feta. Malauradament no he heretat la seua habilitat
per cuinar fideuades i paelles.
dia gran. El meu pare cumpleix… a vore. Sí, 59 anys. El fill del
Sabater de Quatretonda. Que em va donar a mamar les cançons d`eixe xic
de Xàtiva que cantava en valencià. Que he aprés amb ell el valor de la
cohorència, del compromís. Ah! I que abans d`anar-te`n de festa has de
deixar una feina ben feta. Malauradament no he heretat la seua habilitat
per cuinar fideuades i paelles.
Amb ell he aprés a estimar els jaios de Reus com si
fóren sang meua. El meu pare és un dels milers que tenia por de Franco i
va ser incapaç de fotre`l fóra perquè la seua prioritat era criar una
família. Hem discutit moltes voltes gairebé com si m`haguera parit. Esta
senzilla carta és un homenatge a un home com els que parlava el famós poema de Brecht, dels imprescindibles. Felicitats, Papà!!!!
fóren sang meua. El meu pare és un dels milers que tenia por de Franco i
va ser incapaç de fotre`l fóra perquè la seua prioritat era criar una
família. Hem discutit moltes voltes gairebé com si m`haguera parit. Esta
senzilla carta és un homenatge a un home com els que parlava el famós poema de Brecht, dels imprescindibles. Felicitats, Papà!!!!
