Salutacions Planetàries.

Tweet

Clark Kent

Tweet

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Lois Lane

Tweet

La idea bàsica que subjau a tots els drets és la següent:

Tot el món té dret a actuar assertivament i a expressar pensaments, sentiments, creences i opinions

-. Drets assertius.

I.- TENIM DRET A JUTJAR EL NOSTRE PROPI COMPORTAMENT; ELS NOSTRES PROPIS PENSAMENTS I LES NOSTRES PRÒPIES EMOCIONS, I A TENIR LA RESPONSABILITAT DE LA SEUA INICIACIÓ I DE LES SEUES CONSEQÜÈNCIES.

Tots els drets assertius es desprenen d`aquest dret bàsic a ser els nostres propis jutges del que fem i diem. Aquest dret impideix que els altres ens manipulen. No tenim la obligació d`acceptar crítiques d`altres sobre el nostre comportament. Si algun dels nostres amics es nega a reconéixer el nostre dret assertiu a oposar-nos a tota manipulació insistint en esdevenir el nostre propi jutge, tal volta això signifique que aquest amic és incapaç de relacionar-se amb nosaltres d`una manera adequada.

La contrapartida infantil: No hem de formular judicis independents al voltant de nosaltres mateixos i de les nostres accions. Hem de ser jutjats per unes normes externes, segons uns determinats procediments, i per una autoritat capaç i més gran que nosaltres. Bàsicament doncs, la manipulació es tot comportament dictat per eixa creença.

II.- TENIM DRET A NO DONAR RAONS PER JUSTIFICAR EL NOSTRE COMPORTAMENT.

Quan una persona pregunta: I com puc no donar raons si un amic me les demana?; la resposta és: Com s`explica que el seu amic li exigesca raons per explicar el seu comportament?. Tot i que el fet de donar explicacions sobre la nostra conducta siga un fet habitual, no significa que estigam obligats a fer-ho, per tant, ningú ens ho pot exigir.

III.- TENIM DRET A JUTJAR SI ENS INCUMBEIX LA RESPONSABILITAT DE TROBAR SOLUCIONS PER ALS PROBLEMES D´UNA ALTRA PERSONA.

No ajudarem a un amic intentant resoldre els seus problemes, però serem un gran recolzament si l`ajudem a adquirir la capacitat necessària per a resoldre`l per si mateix. En tot cas som nosaltres qui decidim a qui i en quins assumptes estem dispostos a ajudar. De la mateixa manera, no podem exigir, ni hauriem d`esperar que els altres ens ajuden sempre.

La creença infantil: Tens deures respecte a algunes coses o institucions més grans que tu, creades per grups de persones per dirigir la tasca de viure. Has de sacrificar els teus propis valors per impedir que aquestos sistemes es desintegren. Si a les teues relacions amb eixos sistemes es plantegen problemes, eixos problemes són teus i en cap circumstància imputables als sistemes.

IV.- TENIM DRET A CAMBIAR DE PARÉIXER.

Les persones no hem de mantenir sempre la mateixa opinió al voltant d`alguna cosa. Al llarg del temps, podem obtenir nova informació (o no), que ens proporcione noves perpectives. No obstant això no significa que estiguerem equivocats al principi.

La creença infantil: No has de canviar de semblar una vegada t`has compromés. Si canvies de semblar, hi ha alguna cosa que no marxa com deuria. Has de justificar la teua nova opinió o reconéixer que estaves en un error. Si t`has equivocat una vegada, demostres que eres un irresponsable i que és propable que tornes a equivocar-te i planteges problemes. Consegüentment, no eres capaç de prendre decisions per tu mateix.

V.- TENIM DRET A COMETRE ERRORS I A SER RESPONSABLES D`ELLS.

Els errors són un component natural i fins i tot valuós de les nostres vides, ens permeten aprendre d`ells i progressar. No aprofita de res lamentar-nos per les equivocacions del passat, però en podem traure partit de l`experiència.

La creença infantil: No deus cometre errors. Els errors són males accions i causen problemes als altres. Si comets errors, t`has de sentir culpable. És probable que cometesques més errors i causes més problemes i no pugues reaccionar com es deu ni prendre les decisions apropiades. Altres persones han de regular el teu comportament i decidir per tu, per a que no seguesques plantejant problemes; d`aquesta manera arreglaràs el mal que has causat.

VI.- TENIM DRET A DIR: “NO HO SÉ”.

Ningú ho sap tot sobre tot. L`únic que podem fer és actuar de forma responsable en funció del que sabem al voltant de la situació. Per tant ningú ens pot exigir que tingam en compte totes les possibles conseqüències de les nostres accions.

La creença infantil: Hem de tenir respostes per qualsevol pregunta al voltant de les conseqüències de les nostres accions, perquè si no, som irresponsables i necessitem control.

VII.- TENIM DRET A SER INDEPENDENTS DEL QUE OPINEN ELS ALTRES DE NOSALTRES.

No necessitem que el nostre comportament agrade a les persones amb les quals ens relacionem o que suscite la seua admiració, ni ens hem d`angoixar davant la possibilitat que algú no ens estime. L`únic que compta és arribar a la meta. No podem viure en el terror de ferir els setiments d`altri. De vegades no tenim més remei que ofendre.

La creença infantil: Has de comptar amb la voluntat de les persones amb les que et relaciones perquè del contrari poden impedir-te fer alguna cosa. Necessites la cooperació dels altres per sobreviure. És molt important que les persones senten simpatia per tu.

VIII.- TENIM DRET A PENDRE DECISIONS FORA DE LA LÒGICA.

La lògica resulta molt poc útil quan estan en joc els nostres desitjos, motivacions i sentiments i els dels altres. La lògica és el que els altres empren per demostrar-nos que estem equivocats o que obrem malament. Ajustar-se a la lògica no significa necessàriament que resolgam els nostres problemes. De vegades no hi ha més remei que conjecturar, per més bord que resulte fer-ho.

La creença infantil: Hem d`ajustar-nos a la lògica perquè ningú pot formular millors judicis que ella.

IX.- TENIM DRET A DIR: “NO HO ENTENC”.

No es pot esperar de nosaltres que comprengam les necessitats dels altres sense que aquestos ens les formulen explícitament.

La creença infantil: Si no sabem comprendre sense necessitat de que se`ns repetesca constantment que desitgen els altres, no som capaços de viure en harmonia amb els altres i som irresponsables i ignorants.

X.- TENIM DRET A DIR: “NO M`IMPORTA”.

Tenim el dret assertiu de dir que no ens importa, que no ens interessa ser perfectes segons la definició de ningú, inclosa la pròpia, donat que el que per algú és la perfecció és probable que siga la perversió per una altra persona.

La creença infantil: Som humans i tenim molts defectes. Hem de tractar de compensar aquesta condició humana esforçant-nos per millorar fins assolir la perfecció en tot. Sent com som humans, probablement no assolirem aquesta fita, però de totes maneres hem d`aspirar a perfeccionar-nos. Si algú ens ensenya com podem millorar, hem de seguir en eixa direcció.

COMPTE: AQUESTOS SÓN ELS MEUS DRETS, PERÒ TAMBÉ SÓN ELS DELS ALTRES!!!!

Besets de la Cat

Cat Grant

Tweet