SMALLVILLE, KANSAS. 1976
Era un bell dia d’estiu. El cel blavós beneïa un dia més en la vida dels habitants de Kansas. Just en eixe dia, Jonathan i Martha Kent es movien per una de les carreteres menys freqüentades d’aquell xicotet poblet.
- Em dóna igual, Martha!- Va dir Jonathan, el conductor d’aquella furgoneta roja.- Saps perfectament que Déu no ens va donar la benedicció de tindre fills.
- Ja ho sé.- Va respondre Martha.- Però no vull morir-me sense tindre almenys un fill.
- M’encantaria fer realitat eixe somni, però crec que… - Jonathan es va quedar amb una enorme cara de sorpresa.- Déu meu! Mira això!
Del cel es veia un feix de llum rogenca creuant-ho i col·lidint amb un horrible estrèpit a un tranquil camp de dacsa.
En veure açò, els Kent van eixir del seu vehicle i es van acostar on havia col·lidit aquell "meteorit”. Ambdós estaven molt sorpresos, la qual cosa allí van veure va ser una càpsula metàl·lica amb una cabina opaca de color blau cel.
Amb la màxima atenció, Jonathan es va acostar a ella amb la màxima atenció.
-¡Vés en compte, Jonathan!- Va advertir Martha al seu marit.-Pot ser perillós!
Jonathan caminà lentament. El vidre opac va lliscar silenciosament i una columna de fum blanquinós va eixir de l`interior de la càpsula. Quan el fum es va dissipar, Jonathan es va acostar i va veure el que hi havia dintre.
-Martha! Vine a veure açò!- Va exclamar ell. Martha Kent es va acostar i va mirar el rostre sorprés de Jonathan. En l’interior van poder veure un infant somrient embolicat en el que semblava una manta roja. Els Kent es van mirar i després van mirar el xiquet. Martha es va acostar i va agafar en braços a aquella criatura.
-És una preciositat de xiquet.- Va somriure Martha.- Per fi nostres pregàries són escoltades.-
Jonathan estava una mica desorientat. Tot allò el superava. Va mirar l`interior de la cabina una altra vegada.
-Espera un segon.- Va dir abans de traure una cosa d’aquell lloc. Una mena d`escut semblant a una S que subjectava entre les seues mans el granger d’aquell poble de Kansas.
- Em sembla, Martha, que aquest xiquet no és del tot normal.
